étymologie et compléments
cloquièr
- singulier : cloquièr [kluˈkjɛ]
- pluriel: cloquièrs [kluˈkjɛs]
- prononciations et variantes
substantif masculin
- archi. rel. clocher
- Çò sol que despassava enlà, per dessús los arbres, èra lo cloquièr del vilatge — Sèrgi Gairal, Las vacanças de Pascas, IEO Edicions, 2013
- R2 : DGLO [en ligne], Cantalausa 2002, Gonin et Gaubert 2012, Balaguer et Pojada 2013
(?)