étymologie
- de val.
- cat. davallar
substantif
davalar [daβaˈla] Modèle:I ou Modèle:T
- descendre, dévaler
- L’aiga, que totjorn davala, e que tomba totjorn pus bas, mas que ne’n tròbe la colada, a cerchat dins la mar sa patz e son repaus. — Modèle:W, Saumes pagans, 1974
- descendre
- abattre
variantes dialectales
dérivés
synonymes
- Modèle:R:Cantalausa